Vaig nàixer un 30 de juny, i quatre anys més tard vaig veure ballar, en un festival, a la meua cosina amb un tutú de ballet blanc. Vaig decidir que volia ballar damunt d'aquell escenari, un vell escenari de la familia que ja no era nostre. I així va ser, durant la meva infància passava les millors estones de la meva vida jugant amb la dansa, emmirallant-me i perdent-me dins de les coreografies que m'inventava i era incapaç de repetir.

M'inventava també cançons... irrepetibles en la meva boca, no sabia per què, i no li preguntava a ningú. Buscava la reverb de l'escala del pis on viviem, i la de la tenda dels meus pares quan no hi havia ningú....

Tenia un imatge recurrent en el meu cervell que li explicava sols a ma mare:

-"Mami, portava uns cascos i cantava amb un micro en un lloc que és com una peixera..."
(Ma mare continuava cuinant...)

Després d'un blanc i una afonia total en el concert de piano anual, vaig agafar tanta por que fins 10 anys més tard no vaig poder posar les mans sobre les tecles. I l'impediment vocal em va durar quatre anys, molt tristos. Per sort la dansa continuava omplint-me l'espai creatiu.

Total, que passada l'adolescencia i veient que estudiar filosofia era pitjor que el no res...vaig rebotar de la facultat a la tenda de mon pare, i una hora després d'estar en l'oficina, amb el cor dessolat, em va recollir l'aula de teatre de la UJI. Vam fer El més feliç dels tres i em van donar dos premis.

Entusiasmada, vaig llençar una moneda a l'aire, per veure si continuava amb la dansa o amb el teatre i em van acceptar en l'Institut del Teatre de Barcelona. Art Dramàtic. Gràcies a les classes de veu, vaig recuperar-me, pensava que era impossible. En segon, tocava escollir. Amb un impuls -jo no sóc de pensar massa les coses... - vaig escollir opció de Teatre Musical. És una carrera preciosa.

Afortunadament, durant 5 anys no vaig parar de treballar com actriu-cantant i ballarina, Gràcies a tots els professionals que van apostar per mi: Joan Lluís Bozzo, Joan Ollé, Josep Maria Mestres, Joan Grau, Francesc Borrull...i els equips corresponents de les seves companyies i productores: TV3, Dagoll Dagom, Otello Produccions, Semola Teatre, Tresx3...etc

Als 28, vaig fer una pausa existencial, un break vital, un adeu a Barcelona. I vaig vindre a parar de nou a la meva terra. A el que ara és ElMolíEspaiViu. Ací van començar a florir joves llavors de cançons, plantades uns anys abans,en testos, a Barcelona.

La terra és màgica, i un bon ambient fa molt per deixar que creixquen les idees i donen fruits.
Així és que va brotar en mi la música, per fi! I vaig obrir a tope la manguera per a fer creixer les noves idees. Un primer espectacle: SENTITISSENTIDOSSENSES, el primer disc de creació pròpia : Instants Eterns, un espectacle d'amenització especial de boleros, jazz i pop: SweetsONswinG i l'últim disc, este on estàs endinsant-te: La ment en blau.

Amb els dies me n'adone,que el que m'alegra més de tot és estar envoltada d'essers vius que afavoreixen el meu creixement i el de tot el que m'agrada.

Gràcies, per interessar-te en la meva vida.